La Fundació Joan Miró es va obrir al públic el 10 de juny de 1975.
Els seus orígens es vinculen a la primera gran exposició de Joan Miró a Barcelona, l'any 1968, a l'antic Hospital de la Santa Creu. Diverses personalitats del món de l'art i la cultura es van adonar aleshores de l'oportunitat històrica de disposar, a Barcelona, d'un espai de referència de l'obra de Miró. D'acord, però, amb la voluntat de l'artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l'art més actual, en totes les seves vessants. En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de museu, més dinàmic, en què la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses. Aquest fet quedava reflectit en l'epígraf CEAC (Centre d'Estudis d'Art Contemporani).
Recentment la Fundació ha estat declarada museu d'interès nacional per la rellevància del seu patrimoni. La col•lecció de la Fundació Joan Miró comprèn més de 14.000 peces: 217 pintures, 178 escultures, 9 tèxtils, 4 ceràmiques, l'obra gràfica gairebé completa i uns 8.000 dibuixos. La major part d'aquest fons va ser donat a la Fundació per Miró mateix. Altres obres provenen de la col•lecció de Pilar Juncosa, esposa de l'artista, i de la col•lecció de Joan Prats, íntim amic de Miró i impulsor de la idea de crear la Fundació.
