El Palau de la Música Catalana va ser construït entre els anys 1905 i 1908 sota la brillant direcció de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, concebut originalment com la seu del prestigiós Orfeó Català. La seva construcció va ser possible gràcies a les aportacions obtingudes mitjançant una subscripció popular.
Emmarcat en el barri de Sant Pere, a Barcelona, aquest edifici representa una joia arquitectònica del Modernisme català, sent l'única sala de concerts que ostenta el títol de Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 4 de desembre de 1997.
Actualment, el Palau de la Música Catalana s'erigeix com un punt de trobada ineludible per a la vida cultural i social de Catalunya, manifestant-se com un símbol emblemàtic i emotiu que ressona en el cor de tot un poble, lligat intrínsecament a la seva història i la seva identitat.